Just Sociats guanya al Port del Compte. Felicitats!!

Font: FEEC   http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=5785

Just Sociats i Laia Andreu imposen la seva llei en l’inici de la Copa d’Europa de raquetes de neu

El diumenge 23 de gener es va celebrar a  l’estació d’esquí de Port del Comte (Solsonès) la primera cursa de la temporada d’enguany de la Copa d’Europa de raquetes i a la vegada la primera de la Copa Catalana i la segona del Circuit Català de la FEEC. Tot plegat sota el paraigües organitzatiu del Centre Excursionista de Lleida.

Així, doncs, els raquetistes van ocupar (no pas en una acció reivindicativa), les pistes de Port del Comte. La prova es va poder realitzar gràcies al suport de l’estació d’esquí, que va habilitar, mitjançant la neu artificial, un circuit de 8 km i 650 m de desnivell.

En aquests serralada prepirinenca es van ajuntar 64 corredors vinguts d’Itàlia, França, Catalunya i de la resta de l’estat, que van fruir de la festa internacional de les raquetes a casa nostra.

Igualment es va celebrar una prova popular (puntuable pel Circuit Català) amb un desnivell de 450 m i una distància de 6 quilòmetres

El boom de l’excursionisme amb raquetes de neu és innegable. Una petita mostra d’aquest fet és l’increment de participants en les proves del Circuit Català que des de fa sis temporades coordina la FEEC. Així doncs, els 82 esportistes que van saber superar l’escepticisme de no trobar neu van poder gaudir d’una qualitat del blanc element excel·lent. I és que quan s’ajunten les baixes temperatures amb un ambient sec, la neu artificial esdevé superba.

La cursa

El potencial dels nostres atletes en aquesta disciplina és inqüestionable. I la Selecció de Raquetes de Neu de la FEEC és el màxim exponent d’aquest potencial. Els nostres corredors van obtenir la victòria tant en la categoria femenina com masculina. Així, tant Laia Andreu (UE Vic) com Just Sociats (CE Bandolers), tots dos membres de la selecció, van copar l’esglaó més alt del podi. En homes, van completar el podi el francès Bruno Freudenreich i l’italià Filippo Barizza. Altres resultats destacats de la resta de components de la selecció van ser la 5a posició de Xavi Espiña (CE Guissonenc), la 7a de Xavier Zapater (UE Matadepera) o la 8a de Pere Aurell (AE Diedre).

En noies, van acompanyar a Andreu en les posicions d’honor la francesa Christiane Lacombe i la catalana Mònica Ardid (UA Terrassa SE). De la resta de corredores de la selecció destaquem la 6a posició de Sílvia Leal (CE Solsonès) i la 8a d’Alba Xandri (AE Mountain Runners del Berguedà).

Cal destacar que a través d'UFEC TV podeu visualitzar un vídeo editat per la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, amb un magnífic resum de la cursa solsonenca.

Destaquem finalment, que en la cerimònia d'entrega de premis, van ser-hi presents Jordi Merino, vicepresident de la FEEC, així com Joan Solà, president del Patronat Comarcal d'Esports del Solsonès, Alfons Ferrer, director de l'estació d'esquí i Marc Escarré, alcalde de la Coma i la Pedra, entre d'altres autoritats.

Per últim, volem reiterar el nostre agraïment als reponsables de Port del Comte. Gràcies a la seva feina i suport la jornada va esdevenir un èxit absolut.

Informació facilitada pel Centre Excursionista de Lleida

Serrat Llobater

Dilluns de Festa Major, tres quarts de vuit del matí, els més matiners ja s’esperen a l’entrada del Pas Nou, a baix a la carretera.

Van passant els minuts i va arribant més gent, equipada amb les botes de muntanya, la motxilla, els bastons i la gorra. Un quart de nou i ja som vora quaranta persones esperant per a començar a caminar. Esperem cinc minuts més per si algú va de tard.

Passen vint minuts de les vuit del matí, al poble un silenci sepulcral, cap cotxe, ningú pel carrer excepte els quaranta excursionistes que ens disposem a celebrar la Diada Nacional gaudint de la natura i dels boscos del nostre poble. La frescor matinal ens permet emprendre la marxa a un ritme bastant bo, caminant en grup, com una colla d’amics i companys.

Ens dirigim cap a l’escola Els Roures, per agafar el camí cap a Fontarmona. En mitja hora arribem a Fontarmona i llavors agafem el camí que va cap a Badia.

A les nou i cinc minuts del matí arribem a Badia. Comença la pujada i el sol ens comença a fer suar. Caminem cinc minuts més fins a trobar una bona ombra, i a allà fem una petita parada per a beure aigua i per a reprendre forces per a acabar d’arribar a dalt.

A partir d’aquí comencem la pujada final, i ens endinsem al bosc, per agafar uns petits corriols que ens portaran directament al Serrat Llobater.

Dos quarts de deu del matí, arribem a cim del Serrat Llobater, 694 metres d’alçada, el punt més alt del nostre terme municipal. A allà dalt ens hi espera l’esmorzar amb sucs de fruita, coca i xocolata desfeta; abans però l’acte de la Diada. El president del Club Excursionista ens agraeix la nostra presència i ens anima a que aquesta sigui la primera de moltes sortides, seguidament s’alça la Senyera al damunt d’una placa que diu: “Primera Excursió, Club Excursionista Bandolers de Sant Feliu Sasserra, Serrat Llobater, 694 metres, 11 de setembre del 2006”.

Després de l’esmorzar ens fem la foto de família a sota la senyera i seguidament emprenem el camí de tornada a casa. Entre una cosa i l’altra ja són tres quarts d’onze del matí i els sol ja es fa notar força.

Tornem per un altre camí que ens portarà fins a sota del Refugi de Puiglluçà. A la tornada el grup s’allarga, a davant els que estan més en forma i que tenen més ganes d’arribar a casa i a darrere els que es distreuen ja sigui amb el paisatge o parlant i rient.

Quan falten deu minuts per a les dotze del migdia ja hem arribat tots a les escoles, bevem aigua i comentem la sortida. Hi ha gent que havia dormit més i gent que havia dormit menys, gent més cansada i altra que no tant, però tots coincidíem en un fet i és que havia valgut la pena llevar-se d’hora i que ho havíem de repetir.

A partir d’ara doncs podrem mirar cap al Serrat Llobater, i si ens hi fixem una mica i bufa el vent podrem veure la Senyera i recordarem que el proper 11 de setembre l’anirem a canviar i tornarem a anar a esmorzar a allà dalt i a passar-nos-ho bé, i amb l’objectiu d’animar a més gent.

També esperem que això no s’acabi aquí, i que aquesta sigui la primera de moltes sortides.

Fins a la propera!!