Una de les rutes que em faltaven per a pujar a Matagalls és la que surt des del Coll de Bordoriol, i dissabte vaig aprofitar l'excursió organitzada pel meu centre excursionista, el CE Bandolers de Sant Feliu Sasserra, per a fer-la.
Al coll de Bordoriol (1.089m) s'arriba per la GIV-5201, la carretera que uneix Viladrau i Santa Fe. Hi ha un pàrquing a la dreta i un punt d'informació.
L'excursió estava planificada pel dia 5, però les previsions meteorològiques ens van obligar a endarrerir-la. Inicialment volíem aprofitar per a gaudir dels colors de la tardor al bosc però, donat l'endarreriment de la sortida, ens vam haver de conformar amb la visió de les fulles a terra en forma de catifa, un paisatge que no va desmerèixer gens.
Dissabte no érem gaire colla (8 humans i 2 gossos). Vam engegar de Coll Bordoriol a les 9:15h. 19 de novembre i gens de fred, més aviat ambient més que tebi per dins del bosc. Núvols alts i horitzó molt nítid, gairebé sense boires (que és el que més temíem). Les vistes, durant tot el matí, van ser magnífiques.
Vam iniciar camí direcció sud, de seguida vam arribar al Coll de Joan (1.137m) amb la imatge de San Francesc...
Un dels atractius d'aquesta excursió, a banda de l'efecte de la tardor en les fagedes, és el pas per la gran quantitat de fonts que recullen l'aigua d'aquesta cara nord de Matagalls. Una de les primeres, i més destacades, que vam visitar va ser la de Mosquits (1.360m).
El petit tram des de la Font de Mosquits fins a Coll Pregon (1.533m) es va fer dur. Era dret, però d'una gran bellesa.
arribant a Coll Pregon
A Coll Pregon ja s'ajunten els camins que venen de Coll de Sant Marçal, Coll Bordoriol i la Font de Coll Pregon, vam aprofitar per a recuperar forces al costat del monòlit dedicat a en Pau Casals, abans d'enfrontar la pujada final. Aquest tram, pel Collet de l'Home Mort ja me'l coneixia, però no per això vaig deixar de quedar impressionat per l'espectacularitat d'aquest bosc i per les meravelloses vistes de les Agudes i el Turó de l'Home.
a Coll Pregon
Havíem trobat molta poca gent durant tota la pujada. Més companyia vam trobar al cim de Matagalls (1.696m), com sempre, estava molt més transitada la ruta que venia des de Collformic.
A cim vam parar poca estona, molta gent i un airet que glaçava la suor. Ens vam arrecerar una mica més avall per tal de poder esmorzar més còmodament. Les vistes, que ja havíem tingut durant bona part de la pujada, del vessant nord eren increïbles. També grans vistes del cantó sud, amb Montserrat molt nítida amb una catifa de núvols estenent-se als seus peus.
vista al nord, els Pirineus blancs
La baixada la vam iniciar pel canto nord-est. La ruta era molt maca, però poc marcada i amb la dificultat de ser una pendent molt dreta i totalment coberta de fulles i humitat. Tot i així, el tema no va anar més enllà d'alguna petita relliscada.
Ens vam trobar al mig d'una batuda de senglars, cosa que sempre genera inquietud (pels de l'escopeta, més que pels senglars). El Nus mantenia a ratlla els gossos dels caçadors.
La baixada es va fer molt més còmoda a la que vam arribar a una pista totalment tapada per les fulles. Paisatge idíl·lic de tardor, molta aigua baixant pels diferents rierols i pas per les fonts Rupitosa, primer, i de Llops, després.
Font de Llops
A l'alçada de coll de Joan vam tornar a reprendre el camí que havíem fet de pujada, ara en sentit invers. Arribàvem als cotxes cap a 3/4 de 2. Una molt bonica excursió per a tastar els sabors de la tardor a una de les zones de fagedes més maques del país.
Matagalls, en qualsevol època de l'any...
Matagalls, en qualsevol època de l'any...
La crònica per Iñaki Escudero. Moltes Gràcies!!!
