Sortida a NÚRIA

GR 92 Portbou - El Port de la Selva

Crònica d'Iñaki Escudero

Organitzada pel CE Bandolers de SantFeliu Sasserra, vam anar dissabte passat (dia 21) a fer una caminada ideal per aquesta època de l'any: un tram del GR-92, camí de ronda, que recorre el litoral català.

Ideal per aquesta època perquè ens evitem la calor de l'estiu, però podent gaudir de la, a priori, bona climatologia de la primavera vora el mar. Vam organitzar aquesta sortida amb la idea de continuar, en edicions posteriors, avançant per aquest GR-92 i anar recorrent el litoral català de nord a sud.

El primer tram el vam iniciar a Portbou. La idea era arribar fins a Cadaqués (uns 32km), però segurament se'ns hagués allargat massa, i alguns excursionistes no podien arriscar-se a que el clàssic (Barça-Madrid) els enxampés voltant per terres llunyanes. Així doncs, es va decidir escurçar la sortida i acabar-la al Port de la Selva. La decisió no va ser del tot dolenta (i no parlo del derbi). Els 19 km de distància van ser prou significatius com perquè els més caminadors tinguessin una bona distància, com perquè els que ho són menys poguessin fer l'excursió. Al final vam ser una bona colla (unes 30 persones).

Vam quedar a Vic a les 6:30h. De fet, de Vic només hi anàvem l'Esti i jo. El bus, que venia de Sant Feliu Sasserra, ens va recollir 1/4 més tard de l'hora prevista. Vam tenir dues hores i mitja de viatge fins a Portbou, en arribar alguns vam fer un petit mossec i cap a les 9:30h començàvem a caminar.

El dia era bo. Alguns nuvolots que tenien pinta de marxar i poca tramuntana. El més dur de l'excursió (uns 400m de desnivell total acumulat) es trobava precisament al inici. Portbou es troba enclotat entre turons i el GR no segueix, en aquest tram, la costa sinó que s'enfila per travessar a l'altra banda per l'interior. Són gairebé 200m de desnivell que fan trencar la suor ben ràpidament.

Un cop superat aquest desnivell, Portbou va quedar enrere, molt abaix, petit i dominat pel seu port i la seva estació de tren. Ara ens tocava tornar a baixar els 200m de desnivell fins a tornar a tocar el mar a Colera. Aquí ens vam aturar una miqueta a recuperar forces i fer un petit mossec. Els núvols havien marxat i, tot i que la part més escarpada de la sortida ja l'havien feta, encara ens quedava molta distància per recórrer.

A partir de Colera el GR ja va seguir molt més arrambat a la línia del mar, seguint diferents cales i platges. El mar estava en gairebé calma total, venien ganes de ficar-s'hi... Tota aquesta part va ser la més "salvatge" de l'excursió.

A partir d'aquí, vam entrar a la zona de Grifeu i després Llança (més o menys a mitja excursió). El paisatge es va anar omplint de petites urbanitzacions i el camí es va anar fent més "urbà". El cansament començava a fer acte de presència, ja portàvem més de 10 km de camí i la calor començava a fer-se notar.

Vam travessar Llança pel seu passeig marítim i vam continuar camí direcció el Port de la Selva. Semblaria que havia de faltar poc, però encara teníem 8 km pel davant.
A la entrada al terme municipal de El Port de la Selva, el camí de Ronda va adquirir un plus de luxe. Podíem dir que bona part del camí el vam fer per una calçada "enrajolada". Urbanitzacions noves... En fi, que hi ha (o va haver-hi en el seu dia) diner.

Semblava que ja havíem de tenir a tocar el destí, però a la que vam arribar al far, vam poder comprovar que encara havíem de vorejar tota la badia del Port de la Selva. Tot aquest tram havia estat relativament còmode, el més planer de l'excursió, però entre els quilòmetres acumulats, el sol, i la manca d'entrenament, les cames començaven a pesar una mica.

Per fi, arribàvem al Port de la Selva al voltant de 3/4 de 3 de la tarda. Més de 5h de caminada, i uns 19 km. Cansats, amb sed, però a punt de gaudir del sabor i la frescor d'una cervesa a tocar del mar...

Portbou - el Port de la Selva

Pel coll del Frare, Colera, coll de Sant Antoni, platja de Garbet, platja de Grifeu, Llançà, platja de la Farella, platja del Cau del Llop, punta de s'Arenella i badia del Port de la Selva

·         Fitxa tècnica

Data:	21 d'abril de 2012
Situació:	Costa Brava – Alt Empordà
Punt de partida:	Portbou, 0 m.
Horari:	Unes cinc hores
Distància:	18 kms
Desnivell:	420 m.
Dificultat:	Baixa
Recorregut:	Per pistes i corriols (camí de ronda). Inevitablement també passarem per trams urbanitzats.

·         Accés

Amb autobús fins al punt d'inici del recorregut. Temps aproximat del trajecte: 2,5 h.

L'autobús ens recollirà al Port de la Selva per retornar a casa.

·         Itinerari

Portbou	0 kms.
Coll del Frare	1,17 kms.
Colera	3,56 kms.
Coll de Sant Antoni	4,41 kms.
Platja de Garbet	5,10 kms.
Platja de Grifeu	7,40kms.
Llançà	10 kms.
Platja de la Farella	10,85 kms.
Platja del Cau del Llop	11,55 kms.
Punta de s'Arenella	14,34 kms.
Platja Port de la Vall	15,55 kms.
el Port de la Selva	18 kms.

·         Observacions

Amb aquest itinerari iniciem el sender del Mediterrani des del seu extrem nord. En tot moment el camí seguirà les marques blanques i vermelles del GR 92. El traçat d'aquest sender segueix tot el litoral català, mostrant la diversitat de cales, platges i paisatges mediterranis, així com les serres litorals.

Des d’un punt de vista estrictament tècnic el recorregut és senzill i per persones habituades a caminar per muntanya no ofereix cap dificultat.

Què cal portar:

• Motxilla còmoda, per dur el pes ben repartit.
• Calçat lleuger, flexible, sòlid i resistent. 
• Esmorzar, begudes ... podem portar-nos el dinar o bé menjar alguna cosa a l'arribar al Port de la Selva en algun dels establiments de restauració que ofereix la localitat. 
• És recomanable dur un impermeable així com roba d'abric adequada a l'època. 
• Tot i que el desnivell és suau, per als qui pateixen a les baixades pronunciades, va molt bé un bastó -millor dos- per fer més segur el pas i no fer patir tant els genolls.

Comptem finalitzar l’excursió entre les dues i les tres. Disposarem de temps lliure suficient per dinar i visitar la població. Sortirem cap a les cinc per tal d'arribar a Sant Feliu abans de les vuit del vespre.

la Mola - La crònica

per Marta Alsina

Diumenge, 19 de febrer. Hi ha planificada una excursió del Centre Excursionista Bandolers, de Sant Feliu Sasserra. L'itinerari ens ha de portar a recórrer, de nord a sud, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, fins a La Mola (1.104 m), sostre del parc i de la comarca del Vallès Occidental. El lloc és, juntament amb Montserrat, un dels miradors privilegiats de Catalunya, ja que la seva posició central permet abastar bona part del país, des dels Pirineus fins a la Mediterrània. El dia, però, es desperta a la vegada ennuvolat i emboirat i ja des que sortim de Sant Feliu i mentre serpentegem per la carretera del coll d'Estenalles, ens anem fent a la idea que, de vista panoràmica, ben poca.

Iniciem l'excursió al voltant de les nou del matí, a l'aparcament del coll. El primer tram ens porta per un camí asfaltat, de fort pendent, que se'ns fa força cansat perquè ens agafa encara en fred. Ben aviat, però, ens desviarem cap a l'esquerra, per un corriol que ens portarà, en poc menys de mitja hora, en un pedregós ascens, fins al cim del Montcau (1.056 m). La boira ens embolcalla de forma absoluta. La sensació de no veure res és ben estranya, perquè som aquí com podríem ser a qualsevol altre lloc. Desfem el camí d'ascens al cim i flanquegem el Montcau fins a arribar al coll d'Eres. Es tracta d'una cruïlla de camins, envoltada de grans alzines, on, com sol ser habitual en aquests llocs de pas, hi ha un monòlit commemoratiu. Aquest està dedicat a Joan Maragall, amb uns preciosos versos que diuen "Jo no sé lo que teniu que us estimi tant muntanyes". Com tants d'altres poetes catalans, Maragall ens recorda la màgia i alhora la bellesa de la muntanya, que moltes vegades la velocitat dels temps actuals ens impedeix de copsar.

El camí continua ara per la Carena del Pagès, amb poca sensació de carena perquè ens movem per un frondós bosc d'alzines, dins del qual em sento com en família. De tant en tant, algun magnífic exemplar de roure, d'una gran monumentalitat, trenca la discreció de les alzines. En un moment determinat, prenem una desviació a l'esquerra, per un caminoi que ens porta a la font Flàvia, nom de clares reminiscències imperials, que evoca la meva recent estada a Roma. Després d'abeurar-nos al generós doll de la font, emprenem una curta baixada fins al cingle dels Òbits. Allí hi trobem unes edificacions característiques de la zona, les balmes obrades, habitacles construïts aprofitant les roques. Es creu que van ser habitades de forma intermitent des de l'època medieval fins al segle passat i alguna llegenda fins i tot hi ha arribat a ubicar una fàbrica de moneda falsa. De fet, observant els seus murs ennegrits, no costa gaire d'imaginar tota mena de llegendes.

El darrer tram fins al cim s'enfila per una canal esglaonada, rodejada també d'alzines, l'homogeneïtat de les quals és trencada ara per algun espectacular pi. Les roques conglomerades tenen un cert aspecte monserratí. I de cop, en fer una giragonsa, apareix en tota la seva esplendor el monestir, envoltat encara de boires, com si d'un estrany moldejat en la roca es tractés.

A dalt hi ha molta gent. La majoria, però, deuen haver pujat per l'altre cantó, ja que n'hem trobat ben pocs en el nostre camí d'ascens. En asseure'ns a esmorzar, com un petit premi a l'esforç, es comencen a dissipar les boires i treu el nas un sol espantadís. Havent esmorzat visitem el monestir benedictí dedicat a Sant Llorenç, magnífic exemple d'estil romànic, construït amb carreus extrets de la mateixa muntanya. La planta basilical de tres naus recorda les basíliques paleocristianes, però la seva elegant austeritat no té res a veure amb l'esplendor del que vaig veure a Roma.

En emprendre el descens, s'ha aixecat definitivament la boira i lluu el sol. Als nostres peus podem veure Sant Llorenç Savall, Matadepera i Terrassa. Al nostre davant, la característica silueta en forma de magdalena del Montcau, on ens enfilavem fa una estona. Més enllà, però, una cortina ens impedeix de contemplar res més. Avui, com si s'avergonyissin de nosaltres, ni Montserrat ni el Montseny ni els Pirineus es deixaran veure en cap moment.

La baixada, per la Carena dels Ginebres, és plàcida i fins i tot càlida. Després d'un petit ascens fins al Morral d'en Bens, on podem gaudir de bones vistes de La Mola i del Montcau, iniciem una ràpida davallada pel mig del bosc i finalment una petita remuntada de noble pendent, que ens deixa de nou a l'aparcament del coll d'Estenalles, poc abans de les dues del migdia. A punt per anar a dinar.

Sortida Coll d'Estenalles - La Mola

Coll d'Estenalles - la Mola

Pel Montcau, coll d'Eres, carena del Pagès, font Flàvia, els Òbits i Morral del Drac; retorn pel pla dels Ginebrons, carena dels Ginebres i coll Prunera

• Fitxa tècnica
Data:                       19 de febrer de 2012
Situació:                  Sant Llorenç del Munt – Bages / Vallès Occidental
Punt de partida:      Coll d'Estenalles, 870 m.
Horari:                     Unes cinc hores (comptant aturades)
Distància:                 12,5 kms
Desnivell:                  645 m.
Dificultat:                 Mitjana-baixa
Recorregut:               Per pistes i corriols de muntanya

• Accés
Amb vehicles particulars fins al punt d'inici del recorregut. El coll d'Estenalles es troba poc després del km 15 de la carretera BV-1221 entre Navarcles i Matadepera. Hi ha aparcament habilitat i un centre d'interpretació del Parc Natural. Temps aproximat del trajecte: 1h.

• Itinerari
Coll d'Estenalles                              870 m.
Coll d'Estella                                   913 m.
Montcau                                         1.057 m.
Coll d'Eres                                      942 m.
Collet dels 3 termes                         1.023 m.
Font Flàvia                                      1.011 m.
Els Òbits                                         1.008 m.
Morral del Drac                              936 m.
La Mola                                          1.103 m.
Pla dels Ginebrons                           987 m.
Morral Gran                                    990 m.
Coll Prunera                                    844 m.
Coll d'Estenalles                              870 m.

• Observacions
L'itinerari s'inicia per una pista enquitanada de fort pendent però de seguida es converteix en un recorregut molt agradable, amb camins concorreguts i ben senyalitzats de pendents moderats. Predomina el bosc d'alzines.
Camí de la Mola abandonarem l'itinerari principal per visitar els Òbits, balmes aprofitades per construir-hi habitacles. Al cim hi trobarem un monestir romànic que es caracteritza per l'austeritat de la seva arquitectura.
A la tornada prendrem una variant que per ponent ens farà transitar per camins poc fressats i més solitaris proporcionant-nos una altra visió del Parc Natural.
Des d’un punt de vista estrictament tècnic el recorregut és senzill i per persones habituades a caminar per muntanya no ofereix cap dificultat. Cal parar atenció de no lliscar pel codinar en l'últim tram d'ascensió al Montcau.
Què cal portar:

• Motxilla còmoda, per dur el pes ben repartit.
• Calçat adequat a camins de muntanya.
• Esmorzar, begudes ... trobarem aigua a la font Flàvia i dalt de la Mola s'hi ubica un edifici amb servei de bar / restaurant.
• És recomanable dur un impermeable així com roba d'abric adequada a l'època.
• Per als qui pateixen a les baixades pronunciades, va molt bé un bastó -millor dos- per fer més segur el pas i no fer patir tant els genolls.

Comptem finalitzar l’excursió al voltant de les dues.

Matagalls - La crònica

Una de les rutes que em faltaven per a pujar a Matagalls és la que surt des del Coll de Bordoriol, i dissabte vaig aprofitar l'excursió organitzada pel meu centre excursionista, el CE Bandolers de Sant Feliu Sasserra, per a fer-la.

Al coll de Bordoriol (1.089m) s'arriba per la GIV-5201, la carretera que uneix Viladrau i Santa Fe. Hi ha un pàrquing a la dreta i un punt d'informació.

L'excursió estava planificada pel dia 5, però les previsions meteorològiques ens van obligar a endarrerir-la. Inicialment volíem aprofitar per a gaudir dels colors de la tardor al bosc però, donat l'endarreriment de la sortida, ens vam haver de conformar amb la visió de les fulles a terra en forma de catifa, un paisatge que no va desmerèixer gens.

Dissabte no érem gaire colla (8 humans i 2 gossos). Vam engegar de Coll Bordoriol a les 9:15h. 19 de novembre i gens de fred, més aviat ambient més que tebi per dins del bosc. Núvols alts i horitzó molt nítid, gairebé sense boires (que és el que més temíem). Les vistes, durant tot el matí, van ser magnífiques.

Vam iniciar camí direcció sud, de seguida vam arribar al Coll de Joan (1.137m) amb la imatge de San Francesc...

Un dels atractius d'aquesta excursió, a banda de l'efecte de la tardor en les fagedes, és el pas per la gran quantitat de fonts que recullen l'aigua d'aquesta cara nord de Matagalls. Una de les primeres, i més destacades, que vam visitar va ser la de Mosquits (1.360m).

El petit tram des de la Font de Mosquits fins a Coll Pregon (1.533m) es va fer dur. Era dret, però d'una gran bellesa.

arribant a Coll Pregon

A Coll Pregon ja s'ajunten els camins que venen de Coll de Sant Marçal, Coll Bordoriol i la Font de Coll Pregon, vam aprofitar per a recuperar forces al costat del monòlit dedicat a en Pau Casals, abans d'enfrontar la pujada final. Aquest tram, pel Collet de l'Home Mort ja me'l coneixia, però no per això vaig deixar de quedar impressionat per l'espectacularitat d'aquest bosc i per les meravelloses vistes de les Agudes i el Turó de l'Home.

a Coll Pregon

Havíem trobat molta poca gent durant tota la pujada. Més companyia vam trobar al cim de Matagalls (1.696m), com sempre, estava molt més transitada la ruta que venia des de Collformic.

A cim vam parar poca estona, molta gent i un airet que glaçava la suor. Ens vam arrecerar una mica més avall per tal de poder esmorzar més còmodament. Les vistes, que ja havíem tingut durant bona part de la pujada, del vessant nord eren increïbles. També grans vistes del cantó sud, amb Montserrat molt nítida amb una catifa de núvols estenent-se als seus peus.

 vista al nord, els Pirineus blancs

La baixada la vam iniciar pel canto nord-est. La ruta era molt maca, però poc marcada i amb la dificultat de ser una pendent molt dreta i totalment coberta de fulles i humitat. Tot i així, el tema no va anar més enllà d'alguna petita relliscada.

Ens vam trobar al mig d'una batuda de senglars, cosa que sempre genera inquietud (pels de l'escopeta, més que pels senglars). El Nus mantenia a ratlla els gossos dels caçadors.

La baixada es va fer molt més còmoda a la que vam arribar a una pista totalment tapada per les fulles. Paisatge idíl·lic de tardor, molta aigua baixant pels diferents rierols i pas per les fonts Rupitosa, primer, i de Llops, després.

Font de Llops

A l'alçada de coll de Joan vam tornar a reprendre el camí que havíem fet de pujada, ara en sentit invers. Arribàvem als cotxes cap a 3/4 de 2. Una molt bonica excursió per a tastar els sabors de la tardor a una de les zones de fagedes més maques del país.

Matagalls, en qualsevol època de l'any...

La crònica per Iñaki Escudero. Moltes Gràcies!!!

NOVA DATA - Montseny